dijous, 26 de febrer de 2015

VI Gegant de Pedra



la meua crónica del gegant:

Sisé Gegant de Pedra ja...com passen els anys redéu...xD.
Enguany ens havien preparat més kilòmetres i més desnivell,ja era una cursa de muntanya de les que a mi m'agraden.
Bó,al lio,abans de les 8 del matí ja estavem álvaro i jo al parc públic,vam aplegar tant matí que vam poder aparcar al camp de tir i vam tindre temps de tot.

A les 9 i pico es feia la sortida perquè faltaven els tardons de torn...no ho entendré mai que no vajes a una cursa amb temps de sobra..

Abans d'eixir moltes cares conegudes i xarrant quasi ni calfem..l'eixida molt millor ubicada al pàrquing del camp de tir ja que hi ha lloc de sobra,la gent ix molt ràpida però jo xano-xano vaig tranquilet que la cursa és llargueta i té molt de desnivell.
En passar els albergs es forma un taponet que va molt bé per agafar un poc d'aire.
En passar la tuberia i vindre la baixada la gent va tirant i tranquilament cap avall a buscar la pinadeta del Corral del Mistero,després venia un tram nou que passava la cursa BTT de Beniarbeig i després empalmaves amb la pujada que va al Passet de Segària,dura pujada i molt bonica.

Aplegue als Pouets i a la zona del Passet i molt d'aire i toca baixar cap a Benimeli per la senda trencada que cada vegada està més perillosa.

Arribe a Benimeli (km 7),avituallament i un poc d'aigua,un poc d'aquarius i mig plàtan i cap amunt a buscar la zona nova,abans el tram de pujada i el tram de pista que tant m'agrada.

En eixir al camí d'asfalt de les antenes coincidisc amb Álvaro que no s'encontrava massa bé i fem uns kilòmetres junts,de seguida en passar la bassa venia la nova pujada senzillament espectacular,al principi no tant perquè han fet un tallafocs i han arrasat molts pins però després és una meravella anar entre tantes pinades i tantíssimes falagueres i no toques res d'asfalt.
Després un altre avituallament al km 10 i de seguida venia un altre tram nou per la Cadireta del Rei Moro que et portava a la senda de baixada cap als Pouets novament i després per la bonica senda de prop del Bolumini,molt tècnica la baixada però amb raconets dignes d'anar a vore'ls un dia tranquilament.
Agafe un tros de sèquia i tocava la pujada forta del Portell de Beniarbeig on coincidisc amb molta gent coneguda,eixa pujada lo millor de la cursa i tot i despotricar d'ella és una pasada i va pujant fent zig-zags,passem l'espectacular avenc i en aplegar quasi dalt del Portell va començar a fer un aire fort i no sabiem ni a on agafar-mos.
Després ja toca baixar i menys mal que la gent del Gegant de Pedra se li va ocòrrer posar cordes perquè el dissabte va ploure prou i estava molt esvarós i perillós.
En començar la primera baixada vaig gaudir molt de l'ombria,cada vegada m'impressiona més.

Toca baixar amb molt de cuidao pegant botets i apoiant-se els marges i rames.
En acabar els marges vé un bon tramet corredor i arribe a la Font de Català a l'últim avituallament (km 14),toca beure i menjar un poc de tot i a rematar la cursa.

Ara tocava la zona on es coincidix amb els caminants i en fer nosaltres molta més distancia que ells hi havien molts més per a avançar,molts d'ells s'apartaven però era tan gran la romeria que per moments era complicat passar.

Vaig fent l'ombria i gaudint del paisatge amb la mar al fons i passar el Nas de Segària i buscant la zona del Collado del Verger i a poc a poc amb algo de cansanci cap al Morro de les Coves,a continuació a baixar i a rematar la pista de la Cantera i final de la cursa.
Arribe a l'última pujada cap a meta i vec el temps (3 h.36 m),no portava ni hora ni la vaig preguntar,això és lo bò de fer una cursa sense pressió,anar fent i au.

Després cervesetes de rigor i mig bocadillet i tertúlia amb la gent que estavem per allí.

El Gegant ja és una prova consolidada d'Ondara,hi ha que agraïr fortament al Club d'Atletisme d'Ondara i a tots els voluntaris que treballen cada any en aquesta cursa i que hajen netejat moltes sendes perdudes i molts paratges que no tenien massa bon accés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada