divendres, 14 d’octubre de 2016

8é Gegant de Pedra 2017






Un any més,una altra edició,aquest any després del dur camí dels bandolers de Senija on vaig fer la llarga(25k i 1374 de desnivell) estava desganat i no volia fer el Gegant,però el poble tira i no haver-me perdut cap edició em va fer inscriure'm l'últim dia in extremis.

752 inscrits en una cursa que cada volta és més Gegant,va creixent tant que només li faltaria que fora prova del campionat de la Federació Valenciana,preniu nota...hehe

Anem al lio,vaig amb Jaki i Kiko Molines des de Benissa i arribem cap a les 8 del matí i molt bon pàrquing i molt ben situat,gran tasca de la gent del club d'atletisme que cada any van millorant cada detall,cada situació que puga ser un poc incòmoda per a la nutrida tropa de corredors i caminants que no fallen i acudeixen en massa a cada any a la serra de Segària.

Agafem dorsal i calfem un poc,cap a les 8.30 arribem al camp de tir i al haver la novetat de la cursa de la de 14'5k es veu algo menys de gent però així i tot erem prop de 200.
El speaker dona l'eixida i cap a la cantera,jo com sempre isc tranquilet que açò és llarguet i així i tot sempre vas més de pressa del que toca i en arribar novament al camp de tir afluixe i puje fins els albergs caminant de pressa i amb passes llargues,després taponet abans dels tubs que va bé per a agafar aire i després ja a trotar cap a la pinaeta de la mina i després ja toca pujar cap als pouets al ritmet.

Les pluges li han donat més verdor a tota la serra i anava gaudint de tant en tant d'una serra que no la visite tot el que tocaria ja que al viure en Benissa solc eixir més per la Vall de Pop.

Baixe cap a Benimeli per la senda del calvari i cada vegada més pedres soltes així que a extremar precaucions,entre a Benimeli i a la plaça el primer avituallament,algo d'aigua i algún plàtan i xarrar un poc i vec que ja passen els primers de la 14k i ni paren a l'avituallament.
Puje cap a l'ombria i algo de troteo per la pista i després vé la pujada del tallafocs que és de lo milloret de la cursa per passar entre falagueres,el runaret i bosquetons molt bonics.
Prop de les antenes baixe cap a l'avituallament líquid de l'era que no pot estar millor situat ja que es divisa de categoria tota la zona dels pouets i la del passet de Segària.

Toca baixar de nou als pouets per una altra senda tècnica i que no et pots despistar ni una mica,si és que Segària és així,tècnica,dura e incòmoda i a la mínima et pots pegar un bon giró de peu.
Després baixada cap a la zona de la sèquia i també gaudint i preparant-me per a la pujada del Portell de Beniarbeig.
A per l'última forta pujada que et fundix tot i no ser massa llarga,és explosiva,això sí,no feia apenes vent i no estava banyada com anteriors edicions.
La recompensa vé dalt del Portell perquè després vé l'ombria i eixos bonics racons dels qual et fa gaudir la serra de Segària per sobre tot la seua part ombrívola.

Baixe al ritmet i arribe a l'avituallament de la Font de Català,i vaja quina tenen montada allí hehe,bec un poc i menje més plàtan i passe un ratet crític pujant i decidisc caminar i no forçar més encara.

Em recupere i venen les baixades cap al Collado i nas de Segària on vas sortejant caminants i les pedres del camí amb síntomes de cansanci,passe la zona del Morro de les Coves i giró de peu i un poc més avant rellisque amb una pedra i altre colpet al mateix turmell,però bé,continue que ja queda poc i ja hi ha gana d'acabar.

Passe la zona de la cantera i cap a meta on hi ha un xicotet gran canvi,ja que ara et fan passar per l'àrea recreativa evitant la dura pujada de formigó.

Arribe cansat a meta amb pitjor temps que el passat any havent tardat 8 minuts més però bé,així i tot content per haver passat una setmana amb dos curses dures i de la terreta.

Després cervesetes,entrepà,xarreta i cap a casa.

Agraïments a tota la gent que fa possible aquesta cursa,fotogràfs,voluntaris,el club d'atletisme,ajuntament,protecció civil,centre excursionista,etc i sobre tot als dos "almas-maters" de la cursa/marxa que son els germans Llença ja que sense ells segurament no es faria aquest event.

Llarga vida al Gegant!

diumenge, 19 de juliol de 2015

VII Gegant de Pedra













Ja en van 7 d'edicions del Gegant de Pedra,enguany inclús apareixia per dos vegades ressenyada a la coneguda revista de muntanya Desnivell.
Ja és una marxa-cursa fixa per a moltíssima gent que vol gaudir d'un dia en la natura i de gent que fa trail i que vol fer una cursa dura,tècnica i que alterna zones de solana amb molta pedra i zones fantàstiques d'ombria que et permeten còrrer entre falagueres i bonics raconets que amaga la serra de Segària.
A les 8 i pico arribavem jo,Álvaro,Dani,Pep i un company d'ells de Calp i encara vam poder aparcar prop de l'eixida,arrepleguem dorsals i xarrem amb la gent i es fa quasi l'hora.
Prop de 700 persones es van inscriure,algo menys de 300 inscrits com a corredors que a les 9 començaven a còrrer pel camí de la Cantera i en passar pel tram d'asfalt molta gent i un gran ambient i mogolló fotògrafs.
Jo començe com sempre,a la meua marxeta tranquilet i de manera suau que la cursa és llarga,dura i té prou desnivells,passant la mina en trobe amb Álvaro i estava un poc fotut i vaig una estona amb ell i prop dels pouets tire un poc i després de la baixada incòmoda que dona a Benimeli arribe a l'avituallament,pare un poc i arriba Álvaro,seguim i ara toca pujar xano-xano cap a la zona del repetidor,la pujada que va prop de la línia elèctrica m'encanta,és dura però et lliures de molt asfalt i saps que vé un raconet molt guapo de falagueres que baix la meua sorpressa estàn totes seques,senyal que ha plogut molt poc.
Després de l'esmentada zona agafem senda cap a la cadireta del rei Moro i ja et baixa una senda i vec que l'avituallament està baixant cap als Pouets on hi ha una era i unes vistes espectaculars,també té mèrit baixar tota la beguda i coses fins allí.
Nova paradeta i baixem cap als Pouets i allí vec a Dani que em comunica que es retira per un giró de peu,llàstima perquè estava fort el tio.
Seguim a lo nostre cap a la sèquia i vé una zona on com la baixada de després de l'avituallament abans esmentat on jo personalment posaria algunes cintes més perquè et desorientaves fàcilment.
Arribem a la sèquia i em faig l'únic gel de la cursa perquè vé la forta pujada al Portell de Beniarbeig.
La dura pujada me l'agafe en calma i a poc a poc arribe dalt amb apenes vent i el terreny sec,cosa que el passat any dificultava encara més la cursa.
Després ja toca baixar i gaudir de l'ombria de Segària i els millors racons per on passa la cursa.
Arribe a l'avituallament de la Font de Català i allí hi havia moltíssima gent,paradeta ràpida i a seguir pujant els repexons i a començar a avançar a alguns caminants,després d'una estona de baixonet físic venen les baixades cap al Collado del Verger i tire un poc.
Passe el Collado i cap al nas trotant amb alegria,després abans del Morro de les Coves afluixe un poc i ja queda poca cursa i a disfrutar-la.
Després alterne estones de còrrer amb estones de caminar ràpid perquè em note fundit,arribe a l'última pujada cap a meta i vec el temps i em sorprén gratament ja que no portava ni rellotge ni control sobre el temps i vec que vaig fer 3:20 baixant prop de 17 minuts el temps del passat any.
A meta ens fem jo i Álvaro algo de menjar i de cervesa i cap a casa content d'haver passat un bon matí a Segària i satisfet.
L'any que vé més i millor i enhorabona al Club d'atletisme d'Ondara i a tota la gent que participa i ajuda.

dijous, 26 de febrer de 2015

VI Gegant de Pedra



la meua crónica del gegant:

Sisé Gegant de Pedra ja...com passen els anys redéu...xD.
Enguany ens havien preparat més kilòmetres i més desnivell,ja era una cursa de muntanya de les que a mi m'agraden.
Bó,al lio,abans de les 8 del matí ja estavem álvaro i jo al parc públic,vam aplegar tant matí que vam poder aparcar al camp de tir i vam tindre temps de tot.

A les 9 i pico es feia la sortida perquè faltaven els tardons de torn...no ho entendré mai que no vajes a una cursa amb temps de sobra..

Abans d'eixir moltes cares conegudes i xarrant quasi ni calfem..l'eixida molt millor ubicada al pàrquing del camp de tir ja que hi ha lloc de sobra,la gent ix molt ràpida però jo xano-xano vaig tranquilet que la cursa és llargueta i té molt de desnivell.
En passar els albergs es forma un taponet que va molt bé per agafar un poc d'aire.
En passar la tuberia i vindre la baixada la gent va tirant i tranquilament cap avall a buscar la pinadeta del Corral del Mistero,després venia un tram nou que passava la cursa BTT de Beniarbeig i després empalmaves amb la pujada que va al Passet de Segària,dura pujada i molt bonica.

Aplegue als Pouets i a la zona del Passet i molt d'aire i toca baixar cap a Benimeli per la senda trencada que cada vegada està més perillosa.

Arribe a Benimeli (km 7),avituallament i un poc d'aigua,un poc d'aquarius i mig plàtan i cap amunt a buscar la zona nova,abans el tram de pujada i el tram de pista que tant m'agrada.

En eixir al camí d'asfalt de les antenes coincidisc amb Álvaro que no s'encontrava massa bé i fem uns kilòmetres junts,de seguida en passar la bassa venia la nova pujada senzillament espectacular,al principi no tant perquè han fet un tallafocs i han arrasat molts pins però després és una meravella anar entre tantes pinades i tantíssimes falagueres i no toques res d'asfalt.
Després un altre avituallament al km 10 i de seguida venia un altre tram nou per la Cadireta del Rei Moro que et portava a la senda de baixada cap als Pouets novament i després per la bonica senda de prop del Bolumini,molt tècnica la baixada però amb raconets dignes d'anar a vore'ls un dia tranquilament.
Agafe un tros de sèquia i tocava la pujada forta del Portell de Beniarbeig on coincidisc amb molta gent coneguda,eixa pujada lo millor de la cursa i tot i despotricar d'ella és una pasada i va pujant fent zig-zags,passem l'espectacular avenc i en aplegar quasi dalt del Portell va començar a fer un aire fort i no sabiem ni a on agafar-mos.
Després ja toca baixar i menys mal que la gent del Gegant de Pedra se li va ocòrrer posar cordes perquè el dissabte va ploure prou i estava molt esvarós i perillós.
En començar la primera baixada vaig gaudir molt de l'ombria,cada vegada m'impressiona més.

Toca baixar amb molt de cuidao pegant botets i apoiant-se els marges i rames.
En acabar els marges vé un bon tramet corredor i arribe a la Font de Català a l'últim avituallament (km 14),toca beure i menjar un poc de tot i a rematar la cursa.

Ara tocava la zona on es coincidix amb els caminants i en fer nosaltres molta més distancia que ells hi havien molts més per a avançar,molts d'ells s'apartaven però era tan gran la romeria que per moments era complicat passar.

Vaig fent l'ombria i gaudint del paisatge amb la mar al fons i passar el Nas de Segària i buscant la zona del Collado del Verger i a poc a poc amb algo de cansanci cap al Morro de les Coves,a continuació a baixar i a rematar la pista de la Cantera i final de la cursa.
Arribe a l'última pujada cap a meta i vec el temps (3 h.36 m),no portava ni hora ni la vaig preguntar,això és lo bò de fer una cursa sense pressió,anar fent i au.

Després cervesetes de rigor i mig bocadillet i tertúlia amb la gent que estavem per allí.

El Gegant ja és una prova consolidada d'Ondara,hi ha que agraïr fortament al Club d'Atletisme d'Ondara i a tots els voluntaris que treballen cada any en aquesta cursa i que hajen netejat moltes sendes perdudes i molts paratges que no tenien massa bon accés.

dilluns, 9 de juny de 2014

cresta integral de Segària

Integral cresta de Segària “Spartan assault”

Des d’Alginet venen dos grans muntanyers : Ramón i Joan , per fer la cresta integral de Segària , algo que encara no havia fet.
La cresta es divideix en tres parts , la primera es la mes tècnica , el tram del mig es simplement de caminar , y el tram final , es algo més exposat.
Pujant per la dreta de la cova fosca , i despres buscant a mitja altura entra la cresta i la cova , fent una diagonal al final a ma esquerra , apleguem a aquesta travessia . Un passet curt pero que requereix de bona habilitat , aci va Ramón


OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Detall de clau
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ací vos presente a joan , assegurant
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Passant la travessia i girant un poc a la dreat trobem aquest accés a la arista , anem amunt!
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ja hi som !
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Poc després hi ha que fer un rapel que no vaig fotografiar , i després el pas més tècnic de la cresta , una pujada d’uns 30 metres d’un nivell de 5nt grau , ahí torna a anar Ramón!



 OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Puja Joan!
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Un momentet per explicar tècniques d’assegurament
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Momentet pose amb una magnifica vista , ací estem per la zona de la creueta del verger.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ara toca caminar , i caminar , i quan estas ja cansat de caminar , camines més i més… jeje , Fins aplegar al cim de Segària
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Després d’un piscolabis , seguim caminant… , hi ha opcions d’anar seguint la arista o anar un poc mes avall , cadascú agafa el camí que abellix en eixe moment
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Al final de la cresta central es pot baixar caminant , pero preferim montar un rapel . No se si algú ha rapelat alguna vegada per ací i després d’inpeccionar la zona trobem un bon lloc per montar-ne un.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un rapel de 60 metres , IMPRESSIONANT!. Vaja sorpreseta em vaig trobar en aquest tram , va ser tota una experiencia nova per mi.


OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Una vegada baix , en el portell de Beniarbeig , queda la zona més afilada , una cresta curteta , algo esposada i molt juguetona , amb una trepadeta al inici per aplegar fins a l’arista i després anant en alguns trams a gatameus
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ací la part més “curiosa” de la cresta , una especie de cova , amb unes runes que  pareixia un aljub , allà dalt! , ja son ganes… jaja
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Apleguem a la part final , un rapel ( Gràcies a Jota i Brauliet per el muntatge ) fins a la senda , i ja a caminar una estoneta fins el parc públic de Segària , decidim tornar per dins de la cequia.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
I ací unes fotos que em va passar Joan , on jo apareisc ( que tenieu ganes de vorem ja he??!! )
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Aquesta foto m’encata , un passet algo exposat , de confiança , una foto molt sugerent . El companyerisme i l’esperit muntanyer

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Ací queda darrere el pas de l’andragó que diu el meu company “Víctor” i la creueta
OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA
La cova mencionada abans.
OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA
Per ultim , agrair a Ramón i Joan haver compartit aquesta aventureta per aquesta  serra que tant estime. Sou collonuts!!

Temps aproximat de l’activitat completa : 8-10 hores
Nivell tècnic ( d’escalada ) : Fàcil (+?)
Nivell físic : Bona preparació física

dimarts, 16 de febrer de 2010

Explorant segària

vaig anar a vore si podia accedir a la creueta per algun acces nou ( no el marcat ) , i pujant per el verger , vaig vore una canal prou asequible.Em vaig acostar i en tot moment amb molta precaució i prudencia vaig anar pujant cap al cim , que te una trepada de grau 2+ i algun pas de 3.
Ahi van les fotos:

Canal de acces

Vaig pegar una volteta per alli i en direccio est vaig trobar un pont de roca , que s'utilitza per posar material d'escalada per fer la cresta est .

Impresionant cresta est :)



La creueta direcció oest


Tant per a anar com per a tornar per la via normal hi ha un pas de 10 metres d'arista afilada que be es pot fer per el mateix fil o be destrepant per baix , de les dos maneres es algo perillos , pero per baix es algo mes asequible


Des del altre costat


Jo en la creueta :)